Sant Jordi, patr� de Catalunya
Qui va ser Sant Jordi?
El nom de Jordi �s un mot grec que vol dir el qui treballa la terra, llaurador o pag�s.
El m�s important �s que Sant Jordi va ser un m�rtir. Mot grec que significa testimoni, �s a dir, la persona que compareix a declarar davant la just�cia, el que ha vist o sentit, que compareix a certificar la identitat d'alg�, l'exactitud d'una declaraci�...com diu el diccionari Pompeu Fabra.
Quan en els primers segles despr�s de Crist els seus seguidors es negaven a adorar com un D�u l'emperador rom�, declaraven que l'�nic D�u que podien adorar era Jesucrist. Aquest testimoniatge era castigat amb la pena de mort.
Per aix� la paraula m�rtir ben aviat es va aplicar a aquelles persones que havien donat la seva sang per causa de la seva fe en el Crist.
Arran d'aquests m�rtirs es redactaren cr�niques que que eren llegides a reunions cristianes el dia de l'aniversari de la mort del m�rtir, que de fet representava el dia del naixement, l'inici d'una vida eterna. Sant Jordi, Patr� de Catalunya.
Entre els molts milers de m�rtirs, Sant Jordi va gaudir de molta veneraci� i popularitat universal durant els temps medievals. El fet de ser cavaller li donava categoria entre la gent d'armes. Aix� f�u que l'escollissin per patr� de la cavalleria i noblesa catalana.
Per festivar el Sant, a Barcelona, la noblesa havia celebrat en el Born, torneigs, justes i altres jocs d'armes, que havien revestit gran solemnitat i donaven a la festa un to senyor�vol i aristocr�tic que n'allunyava el poble.
Avui en dia, en el nostre pa�s, la figura de Sant Jordi es troba en molts �mbits: pintures, escultures gravats,...segells, monedes, banderes, vestits, brodats, rajoles, mobles, cer�mica, joies, miniatures... D'altra banda, pensem amb persones que coneguem i se'n diguin amb aquest nom.
Tot plegat �s prou significatiu com per creure que �s una figura ben viva, i que ha deixat empremta en el record de la gent. Ha format part del nostre folklore. Paraula anglesa que significa la saviesa del poble.
Sant Jordi, m�rtir d'una llegenda
Sant Jordi, cavaller i m�rtir, �s l'heroi d'una gran gesta cavalleresca, que la veu popular universal situa a les terres allunyades i llegend�ries de la Capad�cia, per� que la tradici� catalana creu esdevinguda als voltants de la vila de Montblanc.
Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posse�a les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l'al� pudent, fins el punt que des de molt lluny, amb les seves alenades envierinava l'aire, i produ�a la mort de tots els qui el respiraven. Era l'estrall dels remats i de les gents i per tota aquella contrada regnava el terror m�s profund.
Les gents van pensar donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i aix� no faria estrall a tort i a dret. Van assejar el sistema i va donar bon resultat; el cas dif�cil fou trobar qui es sent�s prou avorrit per deixar-se menjar volunt�riament pel monstre ferotge. Tot el veinat va concloure fer cada dia un sorteig entre tots els ve�ns de la vila, i aquell que destin�s la sort seria lliurat a la fera. I aix� es va fer durant molt de temps, i el monstre se'n deiuria sentor satisfet, car va deixar de fer els estralls i malvestats que havia fer abans.
Heus ac� que un dia la sort va voler que fos la filla del rei la destinada a ser presa del monstre. La princesa era jove, gentil i gallarda com cap altra, i feia molt dol haver-la de donar a la b�stia. Ciutadans hi hagu� que es van oferir a substituir-la, per� el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus s�bdits. Aix�, el rei va avenir-se a que la princesa fos sacrificada.
La donzella va sortir de la ciutat tota sola i espantada, i va comen�ar a caminar cap al cau del monstre. Mentre, tot el veinat, desconsolat i alicaigut, mirava des de la muralla com la princesa anava al sacrifici.
Quan portava una estona caminant se li va presentar un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, esborronada, li digu� que fug�s de pressa, puix que per all� rondava una fera que aix� que el vei�s en faria xixina. El cavaller li digu� que no tem�s, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, per tal com ell havia vingut expressament per combatre el monstre, per matar-lo i alliberar del sacrifici a la princesa, com tamb� a la ciutat de Montblanc del flagell que li representava el ve�natge d'aquell monstre.
Entre aquestes, la fera va presentar-se, amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller, que la va escometre i d'una llan�ada la va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, llig� la b�stia pel coll i la don� a la donzella perqu� ella mateixa la port�s a la ciutat. El monstre va seguir tot manso i estemordit a la princesa. Tot el poble de Montblanc, que havia presenciat la baralla des de les muralles ja esperava amb el bra�os oberts la donzella i el cavaller, i enmig de la pla�a va esbravar el seu odi contra la fera, de la qual aviat no rest� boc�.
El rei volia casar la seva filla amb el forc�vol cavaller, per� Sant Jordi va replicar que no la mereixia; va dir que havia tingut una revelaci� divina sobre la necessitat urgent d'anar a combatre el drac ferotge i alliberar la donzella, i amb ella la ciutat de Montblanc. I aix� ho havia fet amb la protecci� divina i per manament div�. Per tant, ell no havia fet res per ell mateix i no mereixia cap premi.
Aleshores, Sant Jordi desaparegu� misteriosament, talment com havia aparegut.
Text extret del Costumari Catal� de Joan Amades. Il�lustracions cedides pels alumnes de Cicle Mitj� del CEIP Pont de la Cadena de Molins de Rei
Diada del llibre i de la rosa
Antigament, les classes aristocr�tiques, en aquests dies celebraven festes cavalleresques com torneigs, de les que eren excloses les classes populars i que es celebraven al Born on les dames eren obsequiades amb roses i flors.
Segles despr�s, el costum d'obsequiar l'estimada amb una rosa es va anar estenent fins arribar a �sser, com ho �s en l'actualitat, una festa t�pica celebrada arreu de Catalunya per tothom.
No podem oblidar el caire nacionalista que sempre ha pres la festa, m�s gran encara quan la nacionalitat catalana era negada, i el seu s�mbol ha estat la senyera penjada de la casa de la vila de cada localitat i de cada llar.
La llegenda catalana del drac i la princesa
Com ja saps, Sant Jordi era un soldat rom� nascut a Capad�cia (actual regi� de Turquia) i �s el gran protagonista d�una gran gesta cavalleresca que se situa a L�bia, per� que la tradici� catalana creu esdevinguda a la poblaci� de Montblanc (Tarragona). Diuen que assolava els voltants de Montblanc un monstre ferotge i terrible, que posse�a les facultats de caminar, volar i nedar, i tenia l�al� pudent, fins al punt que des de molt lluny amb les seves alenades enverinava l�aire, i produ�a la mort de tots els qui el respiraven. Era l�estrall dels remats i de les persones i per tota aquella contrada regnava el terror m�s profund. Els habitants van pensar en donar-li cada dia una persona que li serviria de presa, i aix� no faria l�estrall a tort i a dret.
De fet, la llegenda diu, que el sistema els hi va sortir d�all� m�s b�, per� el que era realment complicat, era trobar una persona que cada dia es deix�s menjar per aquell monstre. Tot el ve�nat va decidir doncs, fer cada dia un sorteig entre tots els habitants de la vila i que aquell que destin�s la sort seria lliurat a la �simp�tica� fera. Aix� es va fer durant molt de temps, i el monstre se�n devia sentir satisfeta, ja que deixava de fer els estralls i malvestats que havia fet abans. Per�... vet aqu� que un dia, la sort va voler que la filla del rei fos la destinada. La princesa era jove, guapa, fina ... ciutadans hi hagu� que es van oferir a substituir-la, per� el rei fou sever i inexorable, i amb el cor ple de dol, va dir que tant era la seva filla com la de qualsevol dels seus s�bdits i s�avingu� que fos sacrificada. La donzella sort� de la ciutat i ella soleta s�encamin� cap al llac on hi residia la fera, mentre tot el ve�nat, desconsolat i afligit, mirava des de la muralla com se n�anava al sacrifici.
Per� fou el cas que, quan va �sser un xic enll� de la muralla, se li present� un jove cavaller, cavalcat en un cavall blanc, i amb una armadura tota daurada i lluent. La donzella, tota preocupada, li digu� que fug�s r�pidament, ja que per all� rondava un monstre que aix� que el vei�s se�l menjaria. El cavaller li digu� que no tem�s, que no li havia de passar res, ni a ell ni a ella, ja que havia vingut expressament per combatre la fera i aix� alliberar del sacrifici de la princesa, com tamb� a la ciutat de Montblanc. La fera, va sortir de cop i volta amb gran horror de la donzella i amb gran goig del cavaller. Aquest, amb un bon cop de llan�a el va malferir. El cavaller, que era Sant Jordi, llig� el monstre pel coll i la don� a la donzella perqu� ella mateixa la port�s a la ciutat, i la fera segu� tota mansa i atemorida. La llegenda explica fins i tot, que els ve�ns de Montblanc havien vist tota aquella gesta des de la muralla i que reb� amb els bra�os oberts a la donzella i el cavaller. A la pla�a major del poble, els ve�ns van acabar de rematar aquell ferotge animal.
Es diu que el rei va voler casar la seva filla amb Sant Jordi, per� que aquest va replicar-li tot dient que no la mereixia i que la seva visita en aquella ciutat era perqu� havia tingut una revelaci� divina sobre la necessitat urgent de salvar aquella vila del monstre. Recoman� al rei i als seus vassalls que fossin bon cristians i que honressin i veneressin D�u tal com mereixia. Desaparegu� misteriosament tal i com havia vingut.
Aquesta, �s amic cibernauta, la versi� catalana ambientada a Catalunya, de la c�lebre llegenda de Sant Jordi, i que no �s m�s que una adaptaci� de l�aut�ntica narraci� llegend�ria que va escriure Santiago de la Vor�gine al segle XII en la seva obra titulada �La Leyenda Dorada�. Curiosament, en aquesta versi� catalana, es diu que aquest acte heroic es va arribar a con�ixer per tot el m�n, i que l�emperador rom� va fer cridar a Sant Jordi, que era soldat seu, perqu� li expliqu�s la ra� d�aquella gesta. Ell, sense cap mena de problema, li va dir que ho havia fet per revelaci� divina, de D�u i del seu fill Jesucrist. Aix� va irritar a l�emperador i el va fer matar per declarar-se cristi�. Tamb� cal dir que una llegenda de semblants caracter�stiques s'explica sobre Sant Mer, un sant molt venerat al Pla de l'Estany.
La representaci� de la llegenda a Montblanc (Tarragona)
La Representaci� de la Llegenda de St. Jordi, �s un macro-espectacle que es celebra cada any en la part m�s alta de la vila de Montblanc, en un marc incomparable, que �s el conjunt arquitect�nic del recinte enmurallat de la vila ducal, un dels m�s ben conservats de Catalunya. En aquest espectacle de llum, so, efectes sonors i visuals, pirot�cnia, i moltes coses m�s, hi participen m�s de 500 persones, totalment vestides segons els c�nons de l'�poca medieval, entre els quals s'hi poden trobar nobles, gent del poble, clero, jueus, etc... i els m�s importants; el Rei, la Reina, la Princesa i Sant Jordi. L'acci� de la llegenda se situa a l'�poca Medieval. El Rei, la Reina i la seva filla, la princesa, viuen a la vila en el seu palau, la casa Reial. A m�s, tres cases nobiliaries de la poblaci�, (la casa Aleny�, la casa Vilafranca i la casa Gener) seran testimonis de la lluita del drac ferotge amb el cavaller St. Jordi, per tal de salvar a la Princesa, que s'havia ofert a la b�stia en sacrifici a partir d'un sorteig que inclo�a a totes les persones que habitaven a la vila.
Pots rebre m�s informaci� sobre aquesta representaci� a la seg�ent web: http://www.fut.es/~stjordi/
Culte, devoci� i festa de Sant Jordi a Catalunya
Els inicis del culte a Catalunya comencen quan l�abat Oliva va consagrar l�any 1032 un altar en honor al sant al monestir de Ripoll. D�entre les primeres capelles documentades hist�ricament que es van al�ar hi ha la de Sant Jordi de Lloberes, a la comarca del Bages, el 1053. No cal oblidar la capella de la Generalitat de Catalunya que data de meitat del segle XV, per la seva import�ncia social.En un principi, pel segle XIII, la devoci� a Sant Jordi la tenien principalment els cavallers. Per aquest motiu, van n�ixer diferents ordes cavalleresques de Sant Jordi, com la de Sant Jordi d�Alfama, fundada el 1201 per Pere II de Catalunya i Arag�.
La Generalitat de Catalunya en el seu dietari del 17 d'abril de 1456, va declarar el 23 d'abril p�blicament com a dia de festa i dos segles m�s tard, el 1667, el Papa Climent IX aprov� oficialment que el 23 d'abril fos dia festiu a casa nostra, tot I que avui en dia sigui feiner. Fa temps, era costum que es representessin obres teatrals sobre la vida del sant, balls i processons. Fins i tot, i d�entre les moltes curiositats que hi ha, es diu que fa molts segles era tradici� a l�Empord�, que els nois que ja estaven a l�edat de casar-se tenien el dret d�aixecar-se de bon mat� i entrar a les cases de les noies. Si aquestes encara estaven dormint al llit, eren convidades a la for�a a ballar a fora el carrer (encara que anessin amb camisa). Com ets pots imaginar, les noies, aquest dia, s�aixecaven ben aviat per tal de no ser sorpreses. Per qu� no tornem a instaurar-ho?
Patronatge de Sant Jordi
Sant Jordi �s per excel�l�ncia el patr� dels enamorats a Catalunya gr�cies a la gran gesta del sant de salvar la princesa d�aquell monstre ferotge. Sembla que Sant Valent� fa la �vista grossa� i li cedeix aquest protagonisme al seu �col.lega�. Tot i que alguns catalans ho celebren tant el 23 d�abril com el 14 de febrer. Per Sant Jordi, el noi li regala una rosa a la seva �princesa� i aquesta li regala un llibre.D�on ve la tradici� de regalar la rosa? Doncs la cosa no est� gaire clara, alguns diuen que va n�ixer de la "Fira dels Enamorats" que se celebrava a Barcelona pel segle XV. Amb certesa es pot dir que ja per aquest segle, el XV, es repertien roses a totes les senyoretes que assistien a la missa que se celebrava a la capella que el sant t� al Palau de la Generalitat.
Sant Jordi �s tamb� el patr� dels cavallers i dels escoltes. Se l�invoca a l�hora de beneir una casa nova i tamb� contra les aranyes. L� havien tingut com a patr� els oficis antics que intervenien amb armes i armadures. Els pagesos (tot i que ja tenen a Sant Isidre i Sant Galdric), tamb� el poden invocar perqu� els faci granar l�ordi. D�aqu� aquella pregaria: �Glori�s Sant Jordi, jo tinc un camp d�ordi fresc i gemat; feu-nos la gr�cia que arribi ben granat�. L'onom�stica �s el 23 d'abril.
Refranys per Sant Jordi
El camp, l�agricultura, s�n les bases de refranys catalans com aquests:
�Bon sol per Sant Jordi i per Sant Marc, podr�s beure el vi a raig�,
�Per Sant Jordi vigila ton ordi; si en veus una espiga aqu�, altra espiga all�, v�s-te�n a casa, que prou ordi hi haur�,
�Quan per Sant Jordi gela, mal any de peres�,
�No diguis hivern passat que Sant Jordi no hagi passat�, d�entre molts altres.
El dia del llibre
La festa del Dia del Llibre t� un or�gen a Catalunya. Va comen�ar a celebrar-se el 7 d'octubre del 1926 en commemoraci� del naixement de Miguel de Cervantes a inst�ncies de l'escriptor I editor valenci�, afincat a Barcelona, Vicent Clavel Andr�s que ho va proposar a la Cambra Oficial del Llibre de Barcelona. El 6 de febrer d'aquell any, el govern espanyol presidit per Miguel Primo de Rivera ho aceptava i el rei Alfons XIII firmava el Reial Decret que instiu�a la "Fiesta del Libro Espa�ol". L'any 1930 es va traslladar la data al 23 d'abril, dia de la mort de Cervantes. M�s tard, el 1995, la Unesco institu�a el 23 d'abril com el Dia Mundial del Llibre i dels Drets d'Autor. Cal recordar que un 23 d'abril tamb� va morir Josep Pla i William Shakespeare. Tot Catalunya es vesteix de roses i llibres. Els passeigs i carrers principals de les nostres viles estan plens de parades amb llibres i roses que donen un aire festiu i alegre a la celebraci�.
Envia una rosa !
A la rosa s'acompleixen dues caracter�stiques: el color vermell, que simbolitza la passi�, i l'espiga de blat que �s entesa com la fecunditat. D'aqu� que sigui un bon element per regalar a una persona enamorada. Si vols enviar una rosa a la teva persona estimada et recomano el servei de Ciberpostales Tamb� hi ha webs especials per aquest dia on pots enviar-ne'n: http://www.senyal.com/santjordi/index.htm Com a curiositat, en aquest lloc web http://www.avui.com/avui/docs/stjordi00/roses.html et donaran idees de com regalar les teves pr�pies roses fetes de paper.
Tamb� �s recomanable fer una ullada pel meu apartat de recursos per a enamorats on podr�s enviar moltes coses interessants, clica aqu�
Glori�s Sant Jordi, volem recordar-te com et recorda l'antiga tradici�. T� vas abandonar els �xits militars i vas distribuir els teus b�ns entre els pobres. T� vas abandonar els d�us poderosos de l'Imperi per seguir el Mes�es crucificat. T� vas abandonar la seguretat del teu llinatge per unir-te a la comunitat dels cristans. T� vas donar la vida per amor a l'Evangeli.Sant Jordi, m�rtir, amic fidel de Jes�s. Ens agrada recordar-te a la llum de la primavera i de la Pasqua; ens agrada recordar-te potent en el combat contra tot dolor i esclavatge.Sant Jordi, m�rtir, amic fidel de Jes�s. Ajuda'ns a enamorar-nos de l'Evangeli, aj�da'ns a viure aquesta fe que t� tan intensament vas viure, ajuda'ns a fer possible que tot el m�n pugui sentir la felicitat de la primavera.
Preg�ria de Salvador Espriu
Senyor sant Jordi,
patr�,cavaller sense por,
guarda'ns sempre
del crimde la guerra civil.
Allibera'ns dels nostrespecats
d'avar�cia i enveja,
del dracde la ira i de l'odientre germans,
de tot altre mal.
Ajuda'ns a mer�ixer
la paui salva la parlade la
gent catalana.Am�n.
Recorda que per con�ixer m�s �mpliament la hist�ria de Sant Jordi, pots visitar l'apartat en castell� de la meva web on hi ha un especial. Consulta'l clicant aqu�.
http://www.tinet.org/~stjordi/
No comments:
Post a Comment